dimarts, 2 de desembre del 2008

PROMESA


Prometo un estel
pels qui enyorin
la lluna.

I un poema
d'amor
quan te'n vagis...

Des del cim
cauré per aprendre a volar
com tu volaves...

Prometo un estel
pels qui enyorin
la lluna.

I una flor a la terra.


I ara una traducció a l'italià feta per Lliri blanc de Poemes des de l'Alguer:

PROMESSA

Prometto una stella
a chi rimpiange
la luna.

Ed una poesia
d'amore
quando te ne andrai...

Dalla cima
cadrò per imparare a volare
come tu volavi...

Prometto una stella
per chi rimpiange
la luna.

Ed un fiore alla terra.

LLavors, la Laura de Prosopopeia l'envia en anglès que li agrada molt:

I promise a star
for those who miss the Moon
so much

And a love poem
for you
if you go away...

I'll fall from the summit
just to learn
how to fly
like you did...

I promise a star
for those who miss the Moon
so much

And a flower on earth.

PROMESE

Je promets une étoile
pour ceux qu'ils regretteront
la lune.

Et un poème
d'amour
quand tu t'en iras...

Depuis le sommet
je tomberai pour apprendre à voler
comme tu volais...

Je promets une étoile
pour ceux qu'ils regretteront
la lune.

Et une fleur à la terre.

1 comentari:

Cèlia ha dit...

Cesc ha dit...

És un escrit tant maco... jo vull un estel :)
dissabte, 25 / octubre / 2008 17:17:00 CEST
novesflors ha dit...

Oh, jo en vull un, d'estel!
dissabte, 25 / octubre / 2008 18:19:00 CEST
Rosenrod ha dit...

Es bellísimo... no encuentro otra palabra.

Un saludo!
diumenge, 26 / octubre / 2008 01:04:00 CEST
Striper ha dit...

Promesses sencilles i molt boniques.
diumenge, 26 / octubre / 2008 17:28:00 CET
Lliri blanc ha dit...

MERAVELLOSA!!!
et la vull traduir en italià:

PROMESSA

Prometto una stella
a chi rimpiange
la luna.

Ed una poesia
d'amore
quando te ne andrai...

Dalla cima
cadrò per imparare a volare
come tu volavi...

Prometto una stella
per chi rimpiange
la luna.

Ed un fiore alla terra.
diumenge, 26 / octubre / 2008 20:33:00 CET
Carme ha dit...

Doncs ja que sembla que l'estel té més demanda, jo vull el poema d'amor, encara que no me'n vagi.

Molt i molt bonic, Cèlia. Una abraçada.
diumenge, 26 / octubre / 2008 20:52:00 CET
Cèlia ha dit...

Un petó a tots per les vostres paraules i faig la promesa que tots tindreu un estel que brillarà per vosaltres i, segur, segur, que hi haurà un poema d'amor propi.
Aquest poema en concret és per al Joan, per l'esdevenir. Un dia ja us explicaré el perquè.
I moltes gràcies Lliri per la traducció, m'ha fet una especial il·lusió!
Gràcies a tots de nou...
diumenge, 26 / octubre / 2008 22:55:00 CET
onatge ha dit...

A sants i minyons no prometis si no dóns.

Enyor la lluna, el poema d'amor m'agrada entre dos de metàfora present. Des del cim he caigut sovint, però he tornat a aixecar-me.
De la flor, el seu cor.

Perdona Cèlia deu ser el canvi d'hora...

Una abraçada.
onatge
diumenge, 26 / octubre / 2008 23:15:00 CET
Jeroni Maleuff ha dit...

No tindries prou estels, em pense.
dilluns, 27 / octubre / 2008 22:24:00 CET
zel ha dit...

Bonic bonic, l'italià m'agrada amb bogeria...
dilluns, 27 / octubre / 2008 23:42:00 CET
Té la mà Maria - Reus ha dit...

Juguem al joc de les paraules,
tu les forneixes
i jo te les prenc,
tu les passeges entre galta i galta,
jo les segresto
amb l'excusa d'un bes.

petonet
dimarts, 28 / octubre / 2008 19:36:00 CET
Laura ha dit...

En anglès, que m'agrada molt com sona. I un petó molt fort.

I promise a star
for those who miss the Moon
so much

And a love poem
for you
if you go away...

I'll fall from the summit
just to learn
how to fly
like you did...

I promise a star
for those who miss the Moon
so much

And a flower on earth.
dimarts, 28 / octubre / 2008 19:57:00 CET
Joan Martín ha dit...

Cèlia,poso un enllaç del teu blog en el meu; cap problema, no?
dimarts, 28 / octubre / 2008 23:37:00 CET
OhCapità ha dit...

oh, ...gràcies cèlia per acompanyar-me en l'últim tram del meu periple, i posant-me el poema d'en W.W. m'has fet recordar que a ell li dec part de la meva existència,

m'ha emocionat, ... serà un plaer continuar visitant el teu mar ple d'estels,

gràcies,
dimecres, 29 / octubre / 2008 00:29:00 CET
OhCapità ha dit...

Alçaré els ulls per sobre l'horitzó
buscant un estel que il·lumini el camí
que em porti ben lluny d'aquí.
Escriuré al meu quadern
poemes d'amor que no són meus
i observaré el sol per saber on sóc
mentre trabujo buscant el bon vent.
I llavors, quan comenci a ser lliure
retornaré d'allà on he caigut


un poema que en les tres versions m'han impactat, potser perquè estic tou, ... felicitats per tantes bones vibracions, bona nit.
dimecres, 29 / octubre / 2008 00:38:00 CET
Cèlia ha dit...

Joan Martin, i tant, encantada! Jo ja t'havia enllaçat...

Oh capità, ha estat un tram curt i molt poètic. Sempre seràs molt ben rebut entre els estels, els mariners també en depeneu d'ells... Vaig dubtar d'acomiadar-me amb WW sabent que era inspiració, tot i així un petit homenatge als dos. Bon viatge, capità!
dimecres, 29 / octubre / 2008 17:39:00 CET
Cèlia ha dit...

Gràcies té per col·laborar, una art diferent del que t'agrada mostrar-nos però bell igualment.

I Laura, gràcies per la traducció. M'heu arribat al cor i us estic molt agraïda. Gràcies novament. Un dia especial, molt especial amb una bona pluja pel camp, neu a les muntanyes 8quin fred que fa ara!) i un solet tímid i bonic en sortir de l'escola. Un petó!
dimecres, 29 / octubre / 2008 17:47:00 CET
Laura Dalmau ha dit...

He vingut pel blog del jesús m. i tota una sorpresa que ha esdevingut plena de poemes en català, italià, francès... mentre em prometien un estel.
És un art traduir poesia.
dijous, 30 / octubre / 2008 20:26:00 CET
Cèlia ha dit...

Gràcies per la visita Laura, sigues benvinguda a Transparència.
dijous, 30 / octubre / 2008 20:36:00 CET
gripaublau ha dit...

Preciós.
Gràcies per la teva generositat. M'hi apunto, vull un estel i una flor en la terra. Jo et donaré una carícia de vent i el bressoleig d'una onada.
divendres, 31 / octubre / 2008 15:37:00 CET
Cèlia ha dit...

Bé, les vostres paraules boniques i la vostra amabilitat, la tardor, la pluja, la castanyada... d'acord! Us dedicaré el proper post a tots valtros: en estel, una flor a la terra i un poema d'amor. Ho he promès i us el dedicaré! Una abraçada!!!!!!!!
divendres, 31 / octubre / 2008 18:01:00 CET
Tondo Rotondo ha dit...

Una abraçada... et veig molt poètica, com sempre resseguint els detalls de la vida i reclamant els estels que ens pertoquen i ens han fotut...

Ja no ens alimenten molles, que deia l'Ovidi.

Cuida't wapa
diumenge, 2 / novembre / 2008 00:07:00 CET
Tondo Rotondo ha dit...

En italià sona molt bé