dimecres, 7 de gener del 2009

LLUNA DE CORAL·LINA


Abans d'anar-se enfosquint

el cel era de coral·lina,

tons sensuals

dins la paleta dels colors.

Amb la llengua

n’escorro la saba

que em regalima pels pits.

Tanco els ulls.

Desapareixo.

(NIT)

1 comentari:

Cèlia ha dit...

Blogger Catman ha dit...

deliciosament tendre i sensual
m'ha agradat molt
salutacions

per cert, m'encanta la canço de qualsevol nit pot sortir el sol

dissabte, 13 / desembre / 2008 14:12:00 CET
Elimina
Blogger Rosenrod ha dit...

Y es que ese momento es uno de los mñas hermosos del día... y solemos perdérnoslo.

Un saludo!

dissabte, 13 / desembre / 2008 16:40:00 CET
Elimina
Blogger Striper ha dit...

La gota de saba , que ha baixa per la panxa, l'agafo jo amb la punta de la llengua.

dissabte, 13 / desembre / 2008 16:42:00 CET
Elimina
Blogger novesflors ha dit...

I què dir de la imatge? Preciosa.

dissabte, 13 / desembre / 2008 17:54:00 CET
Elimina
Blogger Jesús M. Tibau ha dit...

el vespre és com un capsa de colors que es va tancant a poc poc

dissabte, 13 / desembre / 2008 18:14:00 CET
Elimina
Blogger NeoPoeta ha dit...

M'ha encantat, realment una passada.
Moltes felicitats pel talent que tens :)
I la fotografia és genial, els colors sñon preciosos, molt encertats!

dissabte, 13 / desembre / 2008 18:47:00 CET
Elimina
Blogger - assumpta - ha dit...

El moment on el dia i la nit es besen ... i es segueixen jurant amor etern ...

dissabte, 13 / desembre / 2008 19:07:00 CET
Elimina
Blogger Carme ha dit...

Tanco els ulls.
Desapareixo.
Però sóc encara.
Sóc enlloc i arreu
Sóc fora de temps.
Però sóc,
encara,
més que mai.

dissabte, 13 / desembre / 2008 20:44:00 CET
Elimina
Blogger onatge ha dit...

Ara el cel
és com una
òpera prima.

Del foc
encara ens en
queden les flames.

El far em guia
al teu pit.
Obro els ulls
i desapareixo.


Salut.
onatge

diumenge, 14 / desembre / 2008 00:17:00 CET
Elimina
Blogger Cesc ha dit...

és bonic i fins i tot sensual :)

diumenge, 14 / desembre / 2008 00:32:00 CET
Elimina
Anònim caterina ha dit...

Molts em sentit algun pic la necessitat de desaparèixer ni que sigui per uns instants. Especialment a les nits, quan la foscor ens acompanya.

Ah! M'encanta la foto! ;)

Besets!

dimecres, 17 / desembre / 2008 08:47:00 CET
Elimina
Blogger Cèlia ha dit...

Un petonet a tots, gràcies per ser-hi i per les cosetes tan dolces que dieu i que m'arriben a l'ànima.

dimecres, 17 / desembre / 2008 17:33:00 CET